Técnica Alexander

La Técnica Alexander está indicada para:

- Personas con dolores musculares y/o articulares.

- Personas con tensión, estrés, insomnio.

- Embarazadas (útil durante el embarazo, el parto y el posparto).

- Músicos, actores, cantantes, deportistas... o cualquier persona que quiera mejorar su capacitat de actuación en alguna actividad.

- Prevención de lesiones.

- Personas que quieren mejorar su respiración.

- Problemas de voz.

- Personas depresivas.

- Personas que al acabar el día están agotadas sin una razón aparente.

- Personas que quieren crecer interiormente y disfrutar del momento presente.

- Personas con alguna lesión (a la vez que asisten al médico).

- Personas con Fibromialgia, hernias discales, lumbalgia, ansiedad...

- Dolores de cabeza que provienen de tensión.

- Personas con poca presencia, inseguridad y falta de autoestima.

El profesor de T. Alexander no está capacitado ni pretende en ningún momento sustituir al médico. Nosotros no estamos capacitados para dictaminar diagnósticos ni curar. La función del profesor es enseñar al alumno a adquirir un buen uso y conciencia de sí mismo y a prevenir futuros problemas de salud, y a la vez se facilita que los que ya existen desaparezcan más deprisa.

¿Qué es la Técnica Alexander?

Técnica que consiste en dejar de hacer todo aquello que nos perjudica en el día a día. Es decir, por ejemplo, si te cuesta mantenerte sentado en una silla o de pie durante un rato, puedes aprender a dejar de hacer la tensión excesiva que te está haciendo presionar todo el cuerpo hacia abajo, hacia el suelo. Esto crea mucha presión en las articulaciones y en la musculatura en general. Al liberar esa tensión, entonces se activan los músculos antigravitatorios, que son unos músculos que están situados a lo largo de todo el cuerpo y en especial en la columna vertebral. Estos, cuando se lo permitimos, se activan en cuanto entran en contacto con la gravedad y nos proporcionan la verticalidad hacia arriba característica del ser humano. Se trata de un mecanismo involuntario (como lo es también el corazón, que funciona por sí solo) y que no podemos hacer que cambie dirigiéndonos directamente a él. Sino que hay que hacerlo de manera más indirecta. Como el corazón, que no va más deprisa o más despacio porque se lo digamos sino que tiene que cambiar algo externo a él que lo haga cambiar (si queremos que vaya más deprisa nos ponemos a correr, si queremos que vaya más despacio nos sentamos a descansar).

Todos tenemos este mecanismo de verticalidad desde que nacemos pero las prisas, el estrés, la tensión excesiva o las malas noticias hacen que este mecanismo deje de funcionar satisfactoriamente.

Si observamos a los niños pequeños veremos que gozan de un equilibrio, verticalidad y facilidad en el movimiento envidiables y esto es a causa de que ellos todavía no han puesto tensión en este mecanismo antigravitatorio y no ha quedado “dormido”. El resultado de tenerlo bloqueado es no poder mantener una postura erguida, rigidez en el movimiento, dolor, lesiones, nerviosismo y malestar en general.

Todos podemos aprender a ser conscientes de lo que estamos haciendo con nuestro cuerpo que nos está perjudicando y empezar a estar más erguidos sin tener que hacer a penas esfuerzo muscular. A partir de ese nuevo estado toda la manera en que vemos la vida cambia, se disfruta más del momento presente, se toman decisiones más correctas y nos sentimos mejor con nosotros mismos.

Adecuado No adecuado

Reflexions sobre la Tècnica Alexander

Quantes vegades hem estat asseguts i hem pensat a "col·locar-nos" en bona postura i al cap d'un moment ja tornàvem a tenir la mala postura?

Bon ús = equilibri i coordinació, tot succeeix alhora i de manera equilibrada

Tenir un bon ús de nosaltres mateixos implica que es posin en funcionament els reflexos antigravitatoris (músculs involuntaris). Es tracta de recuperar l'ús que teniem de nosaltres quan erem nens. No podem fer una determinada postura que creiem és correcte i esperar que aquesta sigui l'adequada per a nosaltres, perquè no podem fer el que ja hem oblidat (quan érem nens no teniem consciència del que feiem) Tot el que fem ara està condicionat als hàbits inconscients que ja hem anat adquirint al llarg dels anys. Molt probablement, si li diguessim a aquesta noia que es posi còmode es posaria així:

posició no adequada

I segurament, si li tornéssim a preguntar si està còmode ens diria que sí. Perquè ja no coneix una altra cosa! La seva percepció s'ha anat modificant. Però, en canvi, la seves vértebres lumbars i la seva pelvis estan molt afectades, fins el punt que s'ha invertit la curva natural de les vértebres lumbars.

posició més adequada

Naturalment això afecta a tot l'equilibri i salut de la resta de la columna, ja que les lumbars es troben a la base d'aquesta. Tot el que hagi situat damunt d'aquesta base haurà de modificar-se per compensar la carència d'estabilitat. I això el cos ho farà creant tensions per tal de mantenir-se dret, és a dir, d'estar aguantant-se tota l'estona.

Com la torre de Pisa! Està inclinada però no cau perquè el seu centre de gravetat segueix caient sobre la base.

Però, en el cas de les persones això es tradueix en dolors i lesions de tot tipus, estrés, ansietat i nerviosisme, mala respiració, cansament, poca consciència i percepció...

Per tant, les tensions interfereixen en el cos i en el bon ús. Quan deixem de fer el que hem "après per no caure" permetem que el cap caigui sobre el seu centre de gravetat natural i aleshores la resta d'articulacions es deixen anar i el cos es reorganitza. En aquell moment el cap guia el moviment, a l'igual que en els gats o els gossos, i la resta de la columna segueix sense que es crein bloquejos ni interferències. Hi ha equilibri.

Más Reflexiones sobre la Técnica Alexander

Un movimiento o una acción repetitivo/a realizado/a además con tensión muy probablemente causará “problemas” en la musculatura y en las articulaciones. Este es el caso por ejemplo de numerosos músicos, cantantes y personas que deben ejecutar la misma acción una y otra vez. Y con el agravante de que además debe de hacerse muy bien. Las famosas tendinitis no son más que eso. Un deportista o una persona encargada de la caja en un supermercado también saben bien lo que esto conlleva. La solución más sencilla sería dejar de hacer lo que te está causando el dolor... pero claro en estos casos no es posible.

Es muy importante que la persona se conozca a sí misma anatómicamente. Puede parecer de entrada una tontería pero, por ejemplo, si tenemos dolor en el codo a veces la causa es simplemente que estamos pretendiendo que el brazo rote a partir de un eje que no existe, un eje que no se corresponde con la manera en que en realidad estamos formados anatómicamente. O una persona que cante puede pretender mover el maxilar superior igual que el inferior. Y claro, esto Nunca podrá ser posible. La repetición de estas ideas imaginarias le causarán limitación, frustración y muy probablemente dolores debidos a la tensión acumulada.

Además, la tensión existente en el cuello y la dirección que tome la cabeza son fundamentales. Una buena relación de libertad entre la cabeza, el cuello y la espalda nos permite movernos con mayor soltura, estar más relajados a la vez que más concentrados, disfrutar más de lo que estamos haciendo y como consecuencia conseguir un resultado más satisfactorio de esa acción.

¿Que por qué? Pues porque ponemos todo el cuerpo a nuestro favor!: la espalda se alarga y se ensancha, estimulamos que las costillas se muevan (y esto permite que el aire entre solo y con facilidad), se descontracture el cuerpo, deje de haber presión en las articulaciones...

Del mismo modo, una persona que tenga claro ( = tenga consciencia) de donde está la articulación de la cadera, cada vez que quiera moverse hacia el suelo para coger algo, muy probablemente querrá “doblarse” por la cintura (que está más arriba), lo cual hará que chafe la barriga y todos los órganos que ésta contiene, las vértebras lumbares y sus discos y esto le afectará todo su cuerpo haciendo una fuerza hacia abajo que causará presión en todas las articulaciones y músculos del cuerpo.

A una persona que cante, seguramente le ayudará el tomar consciencia de la tensión con la que pretende hacer el sonido. El aire es el que produce la vibración y por lo tanto el sonido. Así que cuanta más libertad interna tengamos, de más espacio dispondrá para vibrar y más resonancia habrá.

Qui va ser F.M Alexander?

Frederik Matthias Alexander va néixer a Tasmània l’any 1869. Era actor i, quan tenia poc més de 20 anys, es va traslladar a Sidney. Allà es dedicava a declamar i va començar a tenir problemes d’afonia fins el punt que es quedava sense veu. El seu metge va prescriure-li tractaments i ell els seguí molt fidelment. Aquests feien que es produís una millora temporània però, tan bon punt començava a declamar, l’afonia li tornava. Aleshores va pensar que devia ser que ell feia alguna cosa mentre recitava que el perjudicava fins al punt de perdre la veu. Va començar a observar què feia mentre parlava, recitava…etcètera i, després de tot un procés d’aprenentatge, havia trobat un mètode per a millorar l’ús de la musculatura del seu cos en totes les posicions i moviments. La seva veu, per tant, havia tornat a la normalitat. Es va dedicar a ensenyar el seu mètode. Primer a Sidney, després a Londres (on va fundar una escola), també als Estats Units… Va publicar diferents llibres sobre la Tècnica Alexander i, ja en aquella època, va obtenir el reconeixement del seu mètode per part de molts dels seus alumnes i de personalitats com ara el professor John Dewey. Finalment, va morir l’any 1955.

Alguns comentaris fets a classe:
“ Amb la Tècnica Alexander em sento més coordinat i a gust que mai”.

“Cada dia que surto de classe tinc la impressió d’anar flotant, com si m’hagués tret un gran pes de sobre!”

“En casa, cuando me siento o me levanto de la silla casi siempre me duelen las rodillas. Y ahora… ¡ahora no me han dolido!”

“M’he adonat que la Tècnica Alexander és imprescindible per a tocar el piano.”

(Gràcies a vosaltres: Maria, Dani i Rosario…)

Currículum Ariadna Tomàs:

Ariadna Tomàs se graduó como profesora de Técnica Alexander en la escuela L'Estudi (escuela adherida a APTAE*), donde más tarde realizó el Postgrado en Técnica Alexander y donde actualemente ayuda a los alumnos a aprender esta técnica para que tres años más tarde ellos puedan también desarrollar la labor de profesor.

También es Terapeuta Floral (Formación de Enric Homedes y Formación en Centro de Estudios Terapia Floral E. Bach, con Montserrat Chando). En las sesiones combina la Técnica Alexander con las Flores de Bach, las cuales facilitan mucho el trabajo haciendo que resulte bastante más sencillo el aprendizaje y que éste se integre en un período de tiempo más corto. Las Flores permiten quitar esas “piedras” con las que todos nos encontramos en nuestro camino y que nos dificultan el aprendizaje.

También es diplomada en Técnica Alexander aplicada al embarazo y al parto por la asociación Eutokia Parto Feliz. Y está asociada también a esta asociación.

Actualmente está realizando el aprendizaje de Técnica Metamórfica, con el fin que un día pueda integrarlo también como parte del proceso.

*APTAE

“Asociación de profesores de Técnica Alexander de España”. Todos sus miembros han cumplido por lo menos 3 años de formación (1.600 horas prácticas) en una escuela de profesores de Técnica Alexander y están de acuerdo con su código ético. Su función es dar garantias sobre la calidad de la enseñanza de la Técnica, así como asegurarse del cumplimiento de la normativa vigente en las escuelas de formación.

Si t'interessa prendre classes…

No cal que duguis roba especial per assistir-hi, només cal que aquesta sigui còmode.

Em dic Ariadna Tomàs Em pots trobar al telèfon 659 48 40 88 o a l’adreça tecnica.alexander@yahoo.es

Disponibilitat de classes a Barcelona i a Granollers. Si no vols prendre les Flors de Bach podem realitzar només el procés amb Tècnica Alexander.

Si el que t'interessa és només les Flors de Bach no cal que vinguis a fer Tècnica Alexander, podem realitzar només aquesta teràpia.

Lecturas recomendadas:

El uso de sí mismo, F. Matthias Alexander, ed. Urano.
Como aprender la Técnica Alexander. Barbara Conable, ed. Obelisco S. A.
El cuerpo recobrado, Michael Gelb, ed. Urano.
La Técnica Alexander, Richard Brennan, ed. Kairós.
El libro de la voz, Michael McCallion, Ed. Urano
El principio de F.M. Alexander, Wilfred Barlow, ed. Paidós.
El arte del cambio, Glen Park, ed. Mirach, S.L.

Sobre mi

L’any 1997 vaig iniciar la carrera de Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Tenia un gran dolor a l’esquena, especialment a la zona de les cervicals, que amb prou feines em permetia poder seguir el curs amb normalitat. Tenia 17 anys i la sensació que el cap em pesava massa com per poder-lo sostenir. Els especialistes em deien coses com que “no sabien”, que “devia ser de naixement” (cosa que feia que em preguntés com era possible que en 17 anys jo no hagués notat el mínim dolor ni anomalia fins aleshores). Vaig assistir a sessions de fisioteràpia durant mesos i no acabava de funcionar. Quan tenia exàmens, per exemple, símptomes com el dolor i la contracció muscular tornaven a aparèixer com per art de “màgia”, sense que els metges que jo consultava sabessin donar-me cap explicació de perquè em succeia. Afortunadament, uns 2 anys més tard, mentre prenia classes de cant, va arribar a les meves mans un llibre sobre la Tècnica Alexander (en aquella època encara gairebé desconeguda). I se’m va obrir el cel! Ja ho crec! Poc després vaig assistir al curs de veu de l’Institut del Teatre de Barcelona i allà també vaig sentir a parlar molt bé de la Tècnica. Així que vaig acabar la carrera a Toulouse ( França) i quan vaig tornar vaig començar a prendre classes de Tècnica Alexander . Jo no entenia què passava però sabia que m’anava molt bé perquè el dolor desapareixia. Primer, marxava durant una estona, després durant dies i finalment ja no va tornar. Aleshores vaig començar altre cop les meves classes de cant. Ja no em sentia la mateixa persona! Ja no estava tan rígida ni bloquejada, em sentia molt més còmode amb mi i amb els altres i els exercicis vocals em duien per camins nous molt m s satisfactoris.

Vaig començar la Formació per ser professora de Tècnica Alexander a l'Estudi l'any en què aquesta escola va obrir a Barcelona (2003). Allà vaig poder treballar amb molts professors d'aquí com Nica Gimeno i amb molts altres de fora com Kate Kelly (Tècnica Alexander aplicada a la veu), Gloria Pullam (aplicada a la munta de cavalls), Colin Beattie (aplicada a la natació), Paul Burge (aplicada a la veu), Carmen Tarnowski (especialista en anatomia aplicada)… i amb els mateixos Walter Carrington i Elisabeth Walker (aprenents directes d’F.M. Alexander) durant algunes estades a Londres.

Fa anys que ja no sento dolor i ara m’agradaria transmetre el que he après a les persones que ho desitgin o que ho necessitin, de la mateixa manera que un dia ho vaig necessitar jo.

Treball final després dels meus anys de Formació a l'Estudi, Centre de Formació de Professors en Tècnica Alexander

Fa una mica menys de 5 anys que vaig començar la Formació. Com el seu nom indica m’he anat formant en diferents àmbits i no només en el físic. Ara ja puc fer coses com parlar amb els altres sense passar-ho malament i generalment sense encongir-me, i això és fruit de tot el treball. És un alleujament molt gran el fet de sentir-me jo i d’expresar el que vull i no només el que puc.

Millorar l’ús del control primari m’ha permès conèixer el que és estar enfora, disfrutar del que hi ha i relacionar-m’hi. Perquè deixo de tenir por, tinc més terra i les emocions no em dominen tant (especialment les negatives). D’aquesta manera, a més, no em quedo enganxada a les preocupacions (la majoria de les vegades) i les decisions que prenc, sovint, són més acertades. Per mi és la llibertat: llibertat per respirar, llibertat d’elecció, de moviment, d’expressió…i penso que la inhibició juga un paper molt important en això. La inhibició em permet moure i pensar en la direcció que jo escullo.

Per tant, per mi, inhibició és el contrari de repressió. Jo l’experimento sovint com saltar al buit perquè no sé què trobaré després, i això a vegades em fa por. En aquell moment l’únic recolzament que trobo és el fet de ser conscient que sóc en el moment present. És una mica com si davant meu no hi hagués terra i aquest s’anés creant a la vegada que jo camino. He après que val la pena “llançar-me al buit” perquè el que trobo després gairebé sempre és millor del que tenia. Com quan vaig atrevir-me a deixar d’estar molt preocupada per canviar la persona a qui li posava les mans i a deixar de donar-me 30 ordres per minut. Durant anys m’havien dit que no calia fer res, que només havia d’estar tranquil·la i pensar. I jo no m’ho creia! Tenia tanta por que no em podia permetre de creure-ho. I no era conscient que no m’ho creia! Quan vaig començar a ser-ne conscient em semblava que era imposible que sense tot allò es pogués crear cap estímul per anar amunt. Em venien sensacions com que no estava fent res, que anava massa lenta... Quina “sorpresa” quan vaig comprovar que quan estava tranquil·la i em donava unes poques ordres passaven moltes més coses en mi i en l’altre que quan em preocupava que passessin. Després d’aquest “descobriment” vaig experimentar que el meu bloqueig començava a desaparèixer, que guanyava en percepció i que posant les mans també podia jugar i passar-m’ho molt bé. Ara, quan em vénen aquest tipus de pensaments i sentiments ja sé que no són fiables i penso: vale, vaig bé! Perquè sé que estic inhibint el voler aconseguir el fi.

Per acabar, vull dir que fins fa poc pensava que la Tècnica Alexander només podia practicar-la quan tenia un bon dia, i ha passat a ser una eina que m’ajuda molt quan no tinc un bon dia.